OMBRES DE LA NIT (edición en valenciano)

La vida de Santiago Cortés mai no havia sigut fàcil: era gitano i valencià, havia militat al Partit Comunista Espanyol i era l'any 1947, circumstàncies que, juntes, eren pràcticament incompatibles amb la vida.L'existència de Santiago Cortés mai no havia sigut fàcil: era gitano i valencià, havia militat al Partit Comunista Espanyol i era l'any 1947, circumstàncies que, juntes, eren pràcticament incompatibles amb la vida. Després de sobreviure a l'infern del camp de concentració de Dachau, Santiago s'uneix a un escamot clandestí consagrat a acabar amb els nazis que viuen en la clandestinitat. Així, amb la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista, torna a València. Allà, haurà d'unir les seues forces amb les d'antics lluitadors de la República, amb les de dos agents britànics del SIS, amb les d'un espia soviètic que té una doble identitat insospitada i, fins i tot, amb les d'un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el at com pretén. En aquesta novel·la aionant, Ferran Torrent s'endinsa en les contradiccions vitals d'una persona que dedica l’existència a eliminar altres caçadors de persones. Tanmateix, l'autor no deixa de banda els trets més característics de la seua obra: una trama versemblant, absorbent i magistralment construïda i un ritme narratiu vertiginós.L'any 1947 les circumstàncies de Santiago Cortés–gitano i valencià, i militant del Partit Comunista Espanyol–eren pràcticament incompatibles amb la vida. Després de sobreviure al camp de concentració de Dachau, torna a València per unir-se a un escamot clandestí amb la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Allà, haurà d'unir-se amb antics lluitadors de la República, amb dos agents britànics del SIS, amb un espia soviètic que té una doble identitat insospitada i, fins i tot, amb un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el at com pretén fer creure.Ferran Torrent (Sedaví, 1951) és un dels escriptors valencians més consolidats amb guardons com el Premi Sant Jordi, el Joan Crexells, el Nacional de la Crítica, el de la Crítica Serra d'Or, o el finalista del Premi Planeta. En Bromera també ha publicat Gràcies per la propina, La mirada del ­tafur, L'illa de l'holandès, Societat limitada, Espècies protegides i Judici final.