Durant el segle xix la llengua catalana à a les Balears per tres etapes ben diferenciades. Si durant els primers decennis de la centúria es mantingué l’ús predominant del català, en els anys trenta hi hagué una acceleració de l’espanyolització. El final de segle va estar marcat pel començament de la recuperació nacional i lingüística de Mallorca, mentre Menorca perdia el lideratge cultural del segle xviii i Eivissa restava en posició doblement marginal.
Antoni Ignasi Alomar I Canyelles
(Palma, 1955) És lingüista i historiador. Doctor en Filologia Catalana i Lingüística General (1992). Professor d’Ensenyament Secundari (1987-2019) a l’IES Joan Alcover. Professor associat de la UIB (1996-2019). Dues vegades Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans (per L’armament i la defensa a la Mallorca medieval. Terminologia, 1992; i pel Vocabulari terminològic de la construcció de la seu de Mallorca, 2017). Autor de la secció setmanal «Línea Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística» a Diario de Mallorca (del 1991 al 1998, els dos darrers anys tot sol). Ha publicat nombrosos llibres i articles de lingüística catalana, sol i amb altres autors, d’història social del català, i d’història cultural, de l’art i militar i ha presentat ponències i comunicacions i pronunciat conferències sobre aquestes temes. És autor d’edicions crítiques de textos antics catalans (Llibre de Contemplació de Ramon Llull –2 volums publicats fins ara–) i occitans (Romanç d’Evast e Blaquerna, de Llull, i el Dietari de Macià Mut, inèdits). Ha publicat a Documenta Balear: Les armes mítiques de Jaume I, L’exèrcit mallorquí de la fi de l’edat mitjana a la seva desaparició, L'Estendard, la festa nacional més antiga d'Europa (s. XIII-XXI), La llengua catalana a les Balears en el segle XIX, La llengua catalana a les Balears en el segle XX i Pràctiques de transcripció fonètica.
Ver ficha de Antoni Ignasi Alomar I Canyelles »
