Una emotiva obra de teatre d’una autora cabdal de les lletres catalanes.
El Rafael, un home gran amb una afecció cardíaca, i l’Hermínia, també a l'inici de la vellesa, s’han conegut en una clínica. Al mateix centre hi ha ingressada l’Agnès, una jove turmentada per un at fosc. La quotidianitat de tots tres està determinada per les visites dels familiars i del personal de l’hospital, i les relacions que s’estableixen entre ells faciliten la comunicació; gairebé sense adonar-se’n, els ats respectius dels protagonistes afloren, i entre els personatges es van trenant un seguit de vincles que poden resultar guaridors i que obren una escletxa d’esperança.
Publicada l’any 2001 i reescrita per a la present edició, aquesta obra de teatre és un exemple palmari de l’enorme traça de l’autora per capturar el batec íntim dels personatges.
Maria Barbal
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. Amb la novel·la A l’amic escocès (2019) va cloure l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem, traduïda a l’italià, l’eslovè i l’alemany. Fotografía: ©Xavier Torres-Bacchetta
Ver ficha de Maria Barbal »
